Felicitat II

 

Jo volia escriure la segona part de l’entrada Felicitat ja fa més de dos anys. Tinc un esborrany d'un any enrere, quan vaig canviar de treball i vaig pensar que gran part del secret de la felicitat hi estava precisament en el treball. En aquell moment vaig canviar la docència a l'institut per treballar d'assessor tècnic docent. Em va envair una sensació de felicitat molt gran. El nou treball em va permetre aprendre coses noves, tindre nous companys, conèixer l'administració per dins, conèixer com es fan les avaluacions externes i internes del sistema educatiu... No obstant, alguna cosa en mi em va refrenar a escriure-la. Crec que vaig pensar que si em deixava portar per l'eufòria del canvi, anava a extraure conclusions errònies.

Pel meu cap van passar coses com que el canvi és origen de la felicitat o inclús, com he dit abans, que una faena que t'agrada també ho és. Des d’enllà ha passat molt de temps. Encara pense que és fonamental per a ser feliç, tindre un treball que, al menys, no t’òmpliga d’infelicitat. Però, si estu llegint açò esperant alguna panacea, malauradament, no puc donar ací cap recepta que us solucione els problemes.

Re-llegint l’entrada Volver, del meu company Toni,  he reflexionat de nou sobre aquest tema. Ell parla de dos maneres de veure una obra d’art: la del contemplador i la de l’espectador.  I jo he pensat que aquest punt de vista també es pot aplicar a viure el dia a dia.

Potser que passes les hores com un simple espectador, deixant-te emportar pel corrent. O potser que, a vegades, en viure, sentes eixe punctum que sent el contemplador.  Si, tal com diuen alguns científics, el mon que sentim no és mes que una creació del nostre cervell, vivim com si fórem el càmera de la nostra pròpia pel·lícula. I com a nostra personal creació artística, a vegades som només espectadors i d’altres contempladors. En el primer cas la vida és una cosa que passa, que no ens provoca ni fred ni calor. Mentre que en el segon cas la vida ens atrapa, ens colpeja. En algun cas positivament. I és, en eixos moments, quan ens sentim feliços.