Fills

 

Quan fa poc vaig escriure enviar a pasturar el fills vaig posar uns punts suspensius. Crec que l'inconscient em parlava. Has d'afegir alguna cosa, em deia. No pots deixar-lo així. I ara que em pose a pensar-ne em neix cridar: ¡no tingau fills!

No tindre fills, mirant-s'ho bé, sembla una bona solució a molts dels problemes de la Humanitat. Un xicotet pas per les persones... Si algú em llig pensarà que sóc un nihilista o, pitjor, una "persona tòxica". I potser tinga raó. Què pensaran els teus fills? Direu. Però, no estic parlant concretament dels meus fills. Ni dels teus, lector.

Els nostres fills seràn els nostres hereus. En estos moments tot sembla indicar que la seua herència consistirà en un sistema depredador del què no podràn defugir. És a dir, sense alternativa. Si som benèvols, podríem esperar que amb tanta inteligència, humana o artificial, es solucionen els problemes que tots veiem. De fet jo crec què si es deixaren els problemes en mans d'una IA ben programada, es solucionarien. Però, malauradament, les IES(?) estàn dissenyades per mantenir i millorar el sistema depredador (observeu l'ambigüitat). I el sistema és depredador perquè només vol optimitzar beneficis.

És a dir, per si no m'he explicat bé. Els fills dels què parle és la societat de consum que practiquen a tot arreu. Supose que hi ha al món certes poblacions on el sistema encara és primitiu. Potser dins d'unes dècades, quan tot se'n vaja en orris, estos llocs es convertiran en els nous nuclis d'una nova civilització que ha après dels errors. Mentre tant, si algú em pregunta sobre això de tenir fills li dic el què he posat més amunt: No tindre fills, mirant-s'ho bé, sembla una bona idea. O no?