La labor social del futbol
Em fa molta ràbia que continue sent el futbol l’esport principal dels noticiaris. Tanta que he necessitat reflexionar sobre aquesta maleïda ràbia. Perquè el pitjor que et pot passar amb qualsevol cosa és que et domine i no et pugues controlar... A mi m’agradava molt el futbol. Jo era del Barça, aquell Barça que feia goig a tothom. Aquell Barça que va contagiar a la selecció espanyola del seu tarannà i la va fer campiona del món. A més, encara que des de fa temps volen que aquella època s’oblide, van aconseguir que el Premio Príncipe de Asturias de los Deportes 2012 se’l portaren Iker Casillas i Xavi Hernàndez... Jo, potser paranoic i propens a les teories conspiratòries, pense que a partir d’aquell memorable moment va començar el meu allunyament del futbol. Entre altres coses perquè crec que aquest fair play, el món del futbol, no ho volia i ha fet tot el possible (i continua fent-lo) perquè no torne a passar... Però en aquesta ocasió, més que parlar d’això, volia donar a conèixe...
