Qüestió d'estat

 

Esta setmana he escoltat a les notícies un parell de raonaments interessants.

Per una banda deien que un polític americà es posiciona en contra de la democràcia perquè la democràcia porta al socialisme i el socialisme porta al comunisme, ergo, cal eliminar la democràcia.

L'altre comentari semblen ser unes paraules de Putin sobre la inoperància, incompetència, falta de mires i rusofobia per part dels mandataris europeus als què sembla no importar els seus ciutadans al prenir decisions que els perjudiquen.

La meua primera reacció ha sigut imitar estos comportaments dient en veu alta: cal matar-los abans que siga tard. Demane disculpes per la bestiesa atàvica.

Més endavant, després de prendre aire i tranquil·litzar-me un poquet he pensat: açò és una qüestió d'estat.

En primer lloc cal dir que esta gent persegueix emprenyar-nos. Aconseguir que els contraris al seu parer actuen com ells volen actuar. Usant la violència i l'autoritarisme. Volen que nosaltres ens desacreditem nosaltres mateixos. Sí, jo em declaren demòcrata i no tinc cap problema amb els russos. Senzillament pense que ha hagut una invasió militar d'un país per un altre i això està mal. I els responsables són les autoritats que van decidir l'invasió, no el poble rus.

Però, per l'altra banda, el que mostren és la seua concepció d'estat. Ells són els escollits, els il·luminats, els capaços de prendre les decisions adequades pel seu poble que els venera i els aplaudeix. Perquè el poble de bona fe, són els que estan a la seua banda. Els altres cal eliminar-los o reeducar-los. Per això cal acabar amb la democràcia que és l'expressió de la disparitat. Per això els mandataris europeus són dolents pel seu poble perquè no volen deixar que un sàtrapa imperialista faça la voluntat i reba el nostre vist i plau i si és possible admetem el repartiment de beneficis.

Sembla que Putin, com Trump, siguen els posseïdors de la raó i la veritat. Amb la seua força i discurs, volen apropiar-se de l'esfera pública on tots hauríem d'estar presents i que dia rere dia anem abandonant per amagar-nos a la nostra república independent, paradís solitari, regne quasi sense territori.