Vellesa

 

Fa uns dies vaig llegir un breu text d'Azorín sobre la vellesa. Deia que quan et fas gran, l'espai i el temps es redueixen, es limiten. Sobre el temps no volia parlar, ni ell ni jo, per l'obvietat de l'assumpte. Però el que em va semblar digne de comentar va ser la idea de la limitació espacial. Al seu parer, xano-xano, no necessitem molt d'espai per viure. Hi arriba un dia que amb quatre parets i uns quants llibres ne tenim prou. Hui en dia això de les quatre parets potser ens semble una exageració. Diguem millor una casa amb cuina, saló i menjador, un parell d'habitacions, o tres, connexió a internet i televisió i, si no és massa demanar, un jardí tranquil on asseure i llegir sense que ningú et moleste baix l'ombra del pins a l'estiu o quan fa sol.

Siga com siga, jo, que com aquell personatge de Gómez de la Serna vaig néixer vell, veig com un camí il·lusionant eixa idea de no necessitar recórrer espai en el temps per gaudir de la meua existència. A vegades ens ocorre això, una idea o pensament que no troba l'eixida del batibull de la nostra ment, es temporalitza al llegir-la en un llibre.

Durant els dies de vacances em descobreix mirant de biaix el sofà on, només puc, m'assec a llegir. Les tasques de la casa, els compromisos socials i familiars, el treball, el dia a dia, m'empassen. Així, eixe racó on he posat una prestatgeria d'Ikea amb alguns llibres que són somnis d'esperança, em sembla l'únic lloc on vull ser. La resta del món em sobra. Com un jove enamorat vull endinsar-me als seus cossos. Vull beure les paraules que brollen de les segues fulles. Olorar el temps amarat a les pàgines que potser algú ja ha llegit. Sentir als meus dits el contacte agraït de qui es deixa acaronar en silenci. Déu n'hi do! Quanta felicitat sent en eixos moments!

Curiosament, sent la felicitat tant com si m'ho imagino com si estic fent-ho. De fet m'atreveixo a dir que un poquet més quan m'ho imagino. Sembla que la felicitat és un estat mental.  He llegit també fa poc, que la nostra ment és un estat quàntic. Si així fóra, té sentit que a la vellesa tinguem una alta probabilitat d'arribar a la felicitat quan les nombroses pertorbacions que el medi provoca minven. Com també que busquem en les quatre parets que deia Azorín la tranquil·litat adient per evitar pertorbacions inútils e innecessàries.