EL PLANETA PETIT

 

                                                                 

EL PLANETA PETIT

Antoni Honrubia           

    De sobte el contramestre es va precipitar sobre l’Almirall agafant-lo pels braços i cridant : “El Planeta Petit, el Planeta Petit”.

   -Vol explicar-se ? -va dir l’Almirall.

   -El Planeta Petit; és real; existeix.

            El semblant de l’Almirall quedà pretrificat. No podia ser veritat. El Planeta Petit? Cap astrònom no havia pogut donar-hi la més mínima pista. Se’n parlava, això era tot. L’Almirall no reaccionava.

   -L’he vist amb l’escàner tèrmic -continuava el contramestre-, n’estic segur. En uns segons es podrà veure a simple vista; passarem tan a prop que gairebé podrem tocar-lo.

            El silenci va envair la nau. Les mirades fixes en el finestral de proa i la respiració retinguda.

   -Mireu-lo! Mireu-lo!

            Una forta emoció ens va fer estremir. A pocs metres de la nostra nau apareixia un petit planeta de no més de tres metres de diàmetre. L’Almirall va ordenar que el rodejàrem per veure’l per l’altre costat; i, en girar el vam descobrir: assegut al seu planeta, amb el cabell caragolat i la llarga bufanda, el Petit Príncep cridava: ”Dessinez-moi un mouton! Dessinez-moi un mouton!”. Vaig fer-li un senyal amb la mà. “Dessinez-moi un mouton! I vaig plorar. Adéu Petit Príncep, adéu.