Alló que importa

Durant el Romanticisme, i en altres èpoques també, es deia Semblar és ser. Així doncs, sembla que una de les coses en que tothom està d'acord ara que portem més d'una dècada de segle XXI, és la necessitat de catalogar algunes coses del segle XX com Coses del Passat. Coses condemnades a l'oblit. Així el Comunisme és una cosa del passat. Bo, potser inclús siga una cosa noucentista. Aleshores, si ho preferiu, els països comunistes són una cosa del passat, una cosa a extingir.

Fa uns mesos, la casualitat va fer vindre a les meues mans el paràgraf en què el filòsof Descartes, reflexiona sobre aquelles coses que semblen mentideres, buscant allò que és absolutament fiable. I arribava al cogito ergo sum (sentència condemnada també a l'oblit o a l'ostracisme dels intel·lectuals, amb el sistema educatiu d'aquest país miserable).

I, clar, us preguntareu: on vol anar a parar este Joan?

La decisió de tancar als calaixos les Coses del Passat, no ha de ser una simple decisió popular (especialment ara que el poble no té entitat pròpia), un deixar fer el temps que posa cada cosa al seu lloc. Les coses que vulguem tancar-hi, arraconar, oblidar, convertir en cultura de llibres, han de ser les coses que no es salven d'una profunda reflexió sobre allò que realment importa. 

M'agradaria poder fer este tipus de reflexió i arribar a alguna simple sentència com Descartes que no fora faig pasta, doncs sóc.