Petards

Sembla mentida, però des què vaig tindre la resolució de parlar en aquest blog del President Obama quant Obama no fóra notícia, han passat quasi tres anys. I, reflexionant sobre l'assumpte, i concloent que aquella estúpida decisió nomás ha aconseguit que no haja escrit res durant molt de temps, he obtat per no parlar d'aquest Gran Home.
I parlant d'estupideses, he pensat durant estos dies de Falles, en eixa gran estupidesa que consisteix en llançar petards. Potser vosté siga un d'eixos que, amb cara de beneit, s'ha plantat a la vora d'un carrer, un cantó, o al bell mig d'un parc, la borsa plena de petards, metxa en mà fen-los esclatar. Sense voler ofendre'l massa, vull que entenguen la ximpleria que és això de llançar petards. Una ximpleria que, ben pensada, no ho és tant, clar.
Ara que el meu fill m'ha fet gaudir(de nou?), d'aquesta experiència, he pogut comprovar la normativa que els quioscs han de complir i recapacitar un poquet. No cal que parle de temes econòmics...

Simplement vaig a dir que he vist com el meu fill s'ho passava tirant xinos. I com he disfrutat jo veent-lo. Sé que ell encara té la dolça estupidesa dels infants, que em confirma en el meu pensament de què això de tirar petards és una ximpleria, però, què anem a fer! Sembla, com deien savis de veres, que la felicitat la dóna la ignorància. O al menys comportar-se com un estúpid en certs moments.

Salut.