Per força pengen

Parlant de rectificar, el poble irlandés ens ha donat un exemple exemplificador de gran interés(admeteu-me el possible ús inadequat de la llengua; de fet tinc el costum als meus escrits de, sempreque ho recorde, enriquir-los amb alguna incorrecció: així faig més fàcil la seua tasca als crítics).
Com deia, Irlanda ens ha donat una lliçó. I a la segona oportunitat, han dit que SÍ a Europa. A més, tothom coincideix que aquesta vegada la crisi, la por a quedar-se aïllats, etc, etc, elsha fet votar el contrari que l'altra vegada.
Ian Gibson, en un article en Pueblo, comenta que aquesta vegada no ha segut molt honrosa la formaque Irlanda hi ha actuat (compara estes darreres votacions, amb com fa unes dècades Irlanda va decidirser Europa, amb força i determinació).
I jo hem pregunte si el Gibson no serà d'eixos que quant assenyales la Lluna amb la mà, es queda mirant el dit.
Nosaltres, europeus, hem de sentir-nos orgullosos d'aquesta Europa que la por, la crisi, les pressionsdels altres països, etc, han fet als irlandesos dir que SÍ?
Estem aviats!
Però, potser que el que tinga mal enfocat l'esguard siga jo, i quan hem mostren el dit per cridar-me l'atenció, o fer-me callar, con deia Quevedo, tinga la dèria de mirar cap on assenyala