"El país" fa pudor
Curiosament, el divendres 18 apareix una columna de Millás amb el títol: "Aromas". Em cabusse esperant trobar alguna crítica a la crítica o alguna cosa pareguda. Però em trobe amb un article més o menys literari. D'ocurrència literària, es pot dir. La veritat, és un article de Millás que sona a Millás. De fet, jo diria que tal ocurrència ja se l'havia llegit abans.
Però com el Millás és una persona intel·ligent, em quede pensant que potser vol dir alguna cosa més del que aparentment hi diu. Em ve al cap, la introducció de Enrico Mario a "El mundo alucinante" de Reinaldo Arenas, on parla que en un ambient opressiu, l'escriptor crític ha d'escriure dient el que vol realment dir, sense que l'autoritat s'adone.
I de casualitat, em trobo amb una obra de Quevedo en què el magnífic prosista diu: "Con él llegó, hecho una sopa, Neptuno, el dios aguanoso, con su quijada de vieja por cetro, que eso es tres
dientes en romance, lleno de cascarrias y devanado en ovas, oliendo a viernes y vigilias, haciendo lodos con sus vertientes en el cisco de Plutón, que venía en su seguimiento".
"Oliendo a viernes y vigilias". Em quede pensant.
Sí que és intel·ligent el Millás!
No?
Està clar que als dirigents de "El país" els ha agafat "
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada